El repte d’aquesta reforma va ser la regularització dels seus espais. En la distribució inicial la majoria de les estances eren irregulars, sense cap angle recte a les cantonades. El projecte organitza de nou les estances aprofitant  les dues direccions principals de les façanes de l’habitatge, millorant d’aquesta manera l’aprofitament dels espais i la sensació d’ordre que abans no existia. Com que l’habitatge està situat en una cantonada de l’edifici, la unió de les dos direccions principals es fa evident en la solució adoptada en la relació entre la cuina i la sala, on la cuina travessa literalment el tancament de la sala d’estar, generant una relació útil però sense perdre la regularitat pròpia de tots dos espais.